| Qui sóm? | Història | Organigrama | Estatuts | Fes-te soci | Espais | A on som? |
UNA BREU HISTÒRIA
L’any 1880, uns joves emprenedors de Sant Vicenç dels Horts amb afany de cultivar les inquietuds de la joventut dintre un ordre i una moral, van fundar el que avui és “El Centre”.
El primer nom va ser el de "Joventut Catòlica" que en poc temps incrementà substancialment el nombre de socis, i del primer local –un celler – va passar a un nou local al carrer Barcelona i allí prengué el nom de "Centre Catòlic"; però al cap de poc temps amb l’increment de socis i activitats, passà a un nou local al carrer Nou, que avui encara el lloc es coneix com a "centre vell". Allí ja es representava teatre d’afeccionats i les cròniques indiquen que era de molt bona qualitat. Es canvià el nom per "Centre Catòlic Popular i Educatiu" i s’amplien també les activitats sobresortint el teatre entre altres, com era una escola dominical, una de nocturna, jocs, biblioteca, etc.
L’any 1908 apareix una nova secció "Acció d’Estalvi" on es fomentava l’estalvi entre els socis. Va durar fins al 1936.
L’any 1915 es fundà l’Orfeó Vicentí impulsat pel Sr. Ramon Camps; l’any 1921 es formà l’esbart dansaire Vicentí. També són d’aquesta època les "Germandats de Sant Isidre, Roser i Purísima" precursores de les ajudes socials, les quals al 1956 moriren perquè van anar a parar - per decret - al "seguro obligatorio".
L’any 1923 , i desprès d’un fort entusiasme social, s’inaugurà el nou edifici al carrer Torres i Bages, on actualment hi està l’Entitat. Fou una forta empenta de tots els socis i de les juntes d’aquella època tant amb el seu ajut econòmic com social. A més de les activitats ja esmentades en vingueren de noves, com sardanes, danses regionals i classes de català etc.
Desprès de la guerra civil en que restà parat, sense activitat i inclòs perseguit, tornà a avançar una nova època pel Centre. Des d’aquesta època la fesomia externa i interna de l’Entitat ha canviat. Les activitats han dissenyat els espais i els llocs. Èpoques d’esplendor han marcat fites: el teatre, la sarsuela, l’esbart, el cant coral, el cinema, els esports s’han mogut per l’entitat configurant la fesomia de la mateixa. Fa pocs anys i desprès de celebrar el primer centenari, es van fer obres a l’Entitat dotant-la de noves sales i espais per encabir-hi les activitats.
El futur del Centre és engrescador. Desprès d’èpoques on l’associacionisme s’ha anat perdent, en els darrers anys es va recuperant de forma positiva. Es gratificant veure entre setmana les activitats de les seccions, on els menuts van a l’esbart o van als tallers de música on aprenen solfeig o a tocar algun instrument musical, i als vespres que els mes grans ocupen les sales pels seus assatjos. És bo el que es té, però sempre és millorable. Ara en que els valors espirituals i els costums antics semblen perdre valor, es bo comprovar que a Sant Vicenç encara queden Entitats que ofereixen esbarjo, una sana alegria i cultura al jovent i als mes grans!